Història

Els Primers sitgetans

 

El nom de Sitges ve de "sitja" de procedència preromana que vol dir "clot fondo, dipòsit de grans". Els primers sitgetans habitaven, ja abans del neolític, el lloc conegut com la punta de les coves (passat el golf Terramar) i en el turó de la Punta, on avui es troba l'església i l'Ajuntament, les res-tes arqueològiques trobades darrerament demostren l'existència d'un assentament ibèric ja al S. IV-III ac. Els estudis actuals constaten que al segle I, a Sitges hi havia dos petits nuclis de pobla-ció. Un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port sitgetà serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i d'altres indrets de la Mediterrània romana.

 

Sitges Medieval

 

El castell, situat dalt del turó de la punta, avui Ajuntament i que fou construït sobre els fonaments de l'antic castell al 1889, va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí en feu al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota la castlania dels Sitges, família que adoptà el topònim de la vila com a cognom. La família Sitges està documentada de l'any 1116 fins al 1308. El darrer membre de la família Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona mu-ller, Blanca d'Abella, Sitges va passar, per decisió testamentària, a mans de la Pia Almoina i ho estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II. Les tombes del noble i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, entrant a mà esquerra. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitza al voltant del turó del Baluard on hi havia l'església parroquial, el cementiri, l'hospital, el castell i un reduït nucli de cases, tot tancat per un primer recinte i connectava amb la resta de la vila per un pont al capda-munt del C. Major. La resta del poble el formen els carrers Nou, Tacó i Carreta que manaven a mar i estaven tancats pels seus respectiu portals, el C. De l'Aigua amb un altre portal i el de la Da-vallada. La presència d'aquest portals demostra que tota la vila estava emmurallada per un segon recinte. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades al Baluard, darrera de l'antic hospital (actual Museu Maricel) i al C. D'en Bosc, possiblement aixecades l'any 1303. Dibuixades en el es-cut de Sitges.

 

L'activitat econòmica i comercial

La vila, malgrat el seu contacte directe amb el mar, comptava amb més pagesos que mariners. La vinya era la seva principal activitat econòmica i laboral i per tradició el conreu sobretot de la mal-vasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el Bargallo o margalló, símbol del Garraf, i del qual se'n feien escombres i altres utensilis casolans. Des d'antic, Sitges ha estat el port que dona-va sortida als productes del Penedès. Al 1345 Vilafranca demana al rei autorització per tenir un port a Sitges i ho seguí sent fins que al segle XIX es construir el ferrocarril Vilafranca-Barcelona.

Edat Moderna (S. XVI-XVIII)

Aquest període de la història ve marcat pels constants intents de la Universitat de Sitges (Ajunta-ment) de deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definiti-vament i s'incorporà a la corona. La vila patí els embats de les distintes guerres que hi hagueren. Així com períodes de fam i epidèmies. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària. Al segle XVIII Catalunya obté el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. El Decret reial va fer que l'activitat marítima es consolidés i s'incrementés notablement i des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes. L'obertura comercial farà que la població es divideixi en: mariners, patrons i comerci-ants.
Sitges de 1800 als nostres dies
Just encetat el segle XIX -1813- el país viu la guerra del francès, després esdevingueren les guer-res civils o Carlines. El poble, d'esperit liberal, s'emmurallà de nou i enfortí la seva milícia, la qual aturà els carlins en un dels episodis més tràgics de la nostra història: l'atac de l'1 de maig de 1838, esdeveniment històric que es recorda amb el nom del carrer que duu aquesta data (durant la dic-taruda franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig i que té el sobrenom de carrer del Pe-cat)

Economia

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El 1833 més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgestans. El comerç es basava en l'ex-portació de roba, vi, malvasia i aiguardent. Sitges, com ja s'ha esmentat, era el port comercial del Penedès. A mitjans de segle es reduí al 8 % i es recuperà al segon terç del XIX, ara però l'econo-mia es troba a mans dels comerciants d'Amèrica -època dels americanos- i els que tornen enri-quits compren o arreglen les antigues cases del poble. La vila es converteix en un punt d'estiueig dels americanos sitgetans. L'activitat econòmica seguí sent la pagesia, l'horta i sobretot la vinya -en l'actualitat només es conserva el conreu de la Malvasia de l'Hospital de Sant Joan Baptista-. La pesca es mantingué tot i que va anar minvant fins a quedar reduïda a unes quantes barques que encara feinegen i s'arredossen al Port d'Aguadolç.
Indústria
Amb capital americà s'obriren a Sitges, la segona meitat del S. XIX, dues fàbriques de filats. El 1874 Sitges estrenava la primera fàbrica de calçat-la fàbrica Tarrida-també amb capital d'Amèrica. L'any 1910 hi havia quatre grans fàbriques de calçat esdevenint una indústria típica de Sitges. L'any 1936, Sitges tenia més de 20 fàbriques on hi treballava més del 80% de la població. En l'ac-tualitat, només en queda una. Una altra indústria s'instal•là als afores de la vila l'any 1903: la fàbri-ca de ciment de Vallcarca. I el 1935 funcionava una fàbrica d'automòbils "Sitges", relacionada amb l'Autòdrom de Catalunya, la qual l'any 1936 es va dedicar a fer material de guerra.

El Turisme

El 1879 ja ens consta que es practicaven els banys com a teràpia medicinal i de l'afició dels bal-nearis es passa directament a la platja (1888). Sitges, situat vora de Barcelona, encara que amb un difícil accés, i seu d'estiueig de molts americanos-sitgetans, esdevé un poble per a prendre les aigües. L'arribada del ferrocarril-1881-afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb l'arri-bada de Santiago Rusiñol al 1891-un dels artífexs del Modernisme- Sitges, es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i evidentment llençaren Sitges a la fama turística. El 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jardí Terramar i el Passeig Marítim. El 1928 es creà l'Atracció de Forasters i el 1934 l'oficina de turisme. A partir d'aleshores Sitges esde-vindrà un punt de referència turística europea. A finals del XIX, Sitges comptava només amb un establiment hoteler, la Fonda Subur , la qual el 1902 es convertí en el primer hotel. De principis del XX són l'hotel Milanesa i l'hotel Sitges (1917) i el 1920 es construeix el Terramar Park Hotel.

 

Estret del càpitol escrit per Àngels Parés: La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Història de Garraf de Rafael Mateos Ayza.


Reserva ara!

Et garantim el millor preu

Data d’arribada

Data de sortida

Veure Webcam

Consulti allò que d’altres viatgers opinen sobre Sitges
Llegeix opinions sobre Sitges i Sitges Villas

You are here